La donació d’òvuls no té cap afectació sobre la fertilitat i la futura maternitat, que depèn de molts altres factors. Durant la vida fèrtil, una dona només utilitza al voltant del 0,1 % de tots els òvuls. La resta es perden a cada cicle. Aquests són els òvuls que es poden utilitzar per fer la donació.
La donació d’òvuls no és dolorosa. La punció ovàrica es fa amb sedació. En alguns casos pot presentar-se una lleugera distenció abdominal a causa de l'estimulació ovàrica i molestia abdominal a causa de la punció ovàrica. El consum de tabac i alteracions importants del pes corporal poden augmentar el risc de complicacions. Molt ocasionalment es pot presentar hiperestimulació ovàrica, intolerancia a la medicació i encara en menys frequència: hemorragia, infecció peritoneal, torsió ovàrica i complicacions en la sedació.
Per a la comoditat de la donant, s’intenta reduir al màxim les visites al metge. Es calcula unes 4 o 5, entre visites prèvies i de control, més el dia de la punció ovàrica i la darrera visita de control, després de la primera menstruació.
Segons la Llei espanyola, una dona pot ser donant d’òvuls sempre que ella vulgui o fins que amb els seus òvuls s’hagin aconseguit 6 naixements.
De cap manera. Totes les despeses relacionades amb les analítiques, visites i proves, medicació i punció ovàrica van a càrrec del Centre.
Sí, es pot escollir el període que vagi millor per a la donant.
Es aconsellable evitar les relacions sexuals durant el període d’estimulació i fins a la menstruació posterior a l’extracció dels òvuls, ja que existeix el risc de gestació no desitjada i risc de complicacions. Després de la primera menstruació ja es pot recuperar l’activitat sexual normal.
Sí, tot i que si es prenen anticonceptius orals caldrà deixar-los de prendre al llarg del procés de donació. Un cop finalitzat el tractament i després de la menstruació es podran tornar a prendre sense cap problema. En el cas que la donant porti un DIU, no cal treure’l.