La inseminació artificial consisteix en dipositar una mostra de semen, prèviament preparada al laboratori, dins la cavitat uterina, mitjançant una fina cànula. Aquesta tècnica es practica en el moment de l’ovulació per facilitar la unió entre l’òvul i l’espermatozoide i augmentar així les possibilitats de fecundació.
En condicions fisiològiques, cada mes i de forma alternativa, creix a l’ovari una estructura anomenada fol·licle que conté al seu interior un òvul. Durant l’ovulació, l’ovari allibera aquest òvul, que és recollit per la trompa de Fal·lopi, on, si s’escau, arribaran els espermatozoides, que seran els responsables de la seva fecundació i posterior implantació en la cavitat uterina.
Prèviament a la inseminació artificial, cal estimular els ovaris amb un tractament hormonal (FSH) per tal de provocar el creixement de varis fol·licles i l’ovulació de diversos òvuls. Aquesta és la manera d’augmentar l’efectivitat de la tècnica. És necessari, però, fer un control acurat d’aquest cicle, valorar la sensibilitat de l’ovari a la medicació, evitar respostes elevades que podrien augmentar la possibilitat de gestacions múltiples i adaptar el protocol d’inducció de l’ovulació a cada resposta.
Per això, és el ginecòleg especialista en reproducció assistida l’encarregat de fer tots els controls i supervisar tot el procés.
Un cop determinat el moment de l’ovulació, es programa la inseminació. En aquell moment, la parella entregarà una mostra de semen al laboratori per poder-la processar i obtenir els espermatozoides amb els quals es farà la inseminació.
Abans de la inseminació, cal preparar la mostra de semen al laboratori, mitjançant diferents tècniques de preparació seminal.
El mateix dia de la inseminació, la parella haurà d’entregar la mostra al laboratori aproximadament 90 minuts abans de l’hora programada per a la inseminació. Segons recomanacions de l’OMS (Organització Mundial de la Salut), és aconsellable mantenir una abstinència de relacions sexual entre 2 i 7 dies.
Aquesta mostra es processarà al laboratori per tal de seleccionar els espermatozoides de més qualitat i major mobilitat i separar-los de la resta de components del semen: plasma seminal, espermatozoides immòbils o amb mobilitat baixa, altres cèl·lules...
L’objectiu final és aconseguir els millors espermatozoides i provocar-los els canvis fisiològics necessaris (capacitació espermàtica) per facilitar la fecundació de l’òvul.
És una tècnica ràpida, senzilla i indolora.
Consisteix a carregar la mostra de semen processada en una cànula fina. El ginecòleg la dipositarà, a través del coll de la matriu, dins l’úter de la pacient.
Després d’uns minuts de repòs, la pacient pot abandonar el centre i mantenir una activitat normal.
Prèviament a la inseminació artificial, cal estimular els ovaris amb un tractament hormonal (FSH) per tal de provocar el creixement de varis fol·licles i l’ovulació de diversos òvuls. Aquesta és la manera d’augmentar l’efectivitat de la tècnica. És necessari, però, fer un control acurat d’aquest cicle, valorar la sensibilitat de l’ovari a la medicació, evitar respostes elevades que podrien augmentar la possibilitat de gestacions múltiples i adaptar el protocol d’inducció de l’ovulació a cada resposta.
Per això, és el ginecòleg especialista en reproducció assistida l’encarregat de fer tots els controls i supervisar tot el procés.
Un cop determinat el moment de l’ovulació, es programa la inseminació. En aquell moment, la parella entregarà una mostra de semen al laboratori per poder-la processar i obtenir els espermatozoides amb els quals es farà la inseminació.