L’edat condiciona en gran part la fertilitat de la dona.
En el moment de néixer, la dona disposa de la dotació màxima d’òvuls (oòcits) dins els ovaris. El nombre d’aquests oòcits va disminuint al llarg de la vida, de manera que, al voltant dels 50 anys, el 80% de les dones ja han esgotat la seva reserva ovàrica i arriba la menopausa.
La fertilitat de la dona es manté estable fins els 35 anys mentre que, a partir del 38 anys, disminueix considerablement, alhora que es redueix també la qualitat dels oòcits (augmenta la freqüència i la quantitat d’anomalies cromosòmiques que, en cas de ser fecundats, donen lloc a embrions amb baixa capacitat d’implantació i/o elevada taxa d’avortament).
La valoració de la reserva ovàrica de la dona oferirà una informació molt important a l’hora d'indicar quin és el tractament més adient.
El cicle ovàric té una funció primordial per aconseguir l’embaràs.
Durant el cicle ovàric es produeix l’ovulació i la preparació de l’endometri per fer-lo receptiu als embrions. Té una durada d’uns 28 dies (entre 25 i 30 dies en la majoria de dones), mentre que l’ovulació té lloc a la meitat del cicle: el dia 14, aproximadament.
Trastorns del cicle menstrual:
Polimenorrea: escurçament del cicle menstrual en períodes de menys de 21 dies.
Oligomenorrea: cicles menstruals llargs, de més de 35 dies fins a 6 mesos.
Amenorrea primària: quan mai no s’ha tingut la menstruació.
Amenorrea secundària: absència de la menstruació en un període de mínim 6 mesos. Pot ser causada per la síndrome d’ovari poliquístic, trastorns alimentaris (anorèxia i bulímia), pràctica d’esports d’elit, hiperprolactinèmia o per alteracions genètiques.
Anovulació: quan no s’allibera l’oòcit cap a les trompes, ja sigui perquè no s’ha format o perquè no ha arribat a la maduresa necessària. Aquest trastorn pot ser causat per alteracions dels nivells d’hormones ovàriques (estradiol, progesterona), del sistema hipotàlem-hipòfisi (GnRH, FSH, LH, prolactina, etc) o de tiroides (TSH).
L’anovulació es presenta en un 25 % dels casos i és una de les causes amb més bon pronòstic una vegada que s’han establert el diagnòstic i el tractament.
Coneguda també com a insuficiència ovàrica precoç, es caracteritza per l’aturada de l’activitat de l’ovari de forma prematura, abans dels 40 anys. Afecta aproximadament el 1-4% de les dones en edat fèrtil.
Les causes que el provoquen poden ser genètiques (com és el cas de la síndrome de Turner o X-fràgil), hereditàries, per alteracions enzimàtiques, malalties autoimmunitàries o després d’haver rebut tractaments de quimioteràpia o radioteràpia.
La síndrome de l’ovari poliquístic (SOP) és la causa més freqüent d’alteracions del cicle menstrual en la dona. Té una prevalença de 4-7% en dones amb edat reproductiva. Es caracteritza per la presència de dos o més dels criteris següents:
-
Cicles irregulars associats amb problemes d’ovulació
-
Morfologia ovàrica amb presència de nombrosos fol·licles i sovint també amb una alteració dels nivells de les hormones FSH i LH
-
Excés de l’activitat androgènica
-
Anomalies del metabolisme de la glucosa i la insulina.
Aquesta patologia engloba una àmplia gamma de manifestacions: des de dones amb menstruacions regulars i aparença física normal fins a casos més severs, amb absència de menstruació, hirsutisme, acne i obesitat.
Malaltia benigna que afecta moltes pacients en edat reproductiva. Consisteix en l’aparició i el creixement de teixit endometrial (capa que recobreix l’interior de l’úter) fora de la cavitat uterina. El més freqüent és que aparegui en la cavitat pelviana (ovaris, trompes, darrere l’úter, intestins o, fins i tot, bufeta urinària) i, amb menys freqüència, fora de l’abdomen.
Tot i que les seves causes no són del tot conegudes, l’endometriosi s’associa a una causa d’esterilitat en un 20% dels casos.
Es produeix quan les trompes de Fal·lopi, els conductes encarregats de transportar els espermatozoides cap a l’òvul i fer-lo arribar a l’úter una vegada fecundat, presenten algun tipus de lesió, ja sigui un bloqueig o una adherència que impedeixi el seu bon funcionament. Aquest fet comporta una disminució o la incapacitat total de la gestació.
Les causes principals que donen lloc a una obstrucció tubària són les d’origen infecciós causades per gèrmens, com ara la gonorrea, la clamídia, l’hidrosàlpinx (acumulació de líquid a l’interior de les trompes), o per efectes de l’endometriosi.
El factor tubari és la causa del 25% dels casos d’esterilitat femenina.
Patologia congènita que afecta un 5% de la població general. Es produïda sobretot per un desenvolupament anormal dels conductes mullerians durant el procés embrionari, tot i que també es pot associar a altres malformacions genitals, urològiques o rectals.
Hi ha diferents malformacions uterines, tot i que les més freqüents són les de l’úter septat i l’úter bicorne.
La presència de miomes o pòlips i la presència d’adherències intrauterines també poden afectar la receptivitat endometrial als embrions.
Alteracions genètiques del cromosoma X, com ara delecions o translocacions del cromosoma X o cariotip anormal, com és el cas de la síndrome de Turner (XO).
Són els casos en què s’han practicat diversos tractament de fecundació in vitro (FIV) sense èxit. Les causes més habituals són falta d’estimulació ovàrica, fallida de la fecundació o falta d’implantació embrionària, entre altres.
Es considera una pacient amb avortaments de repetició quan ha patit dues o més vegades la pèrdua prematura i espontània de l'embaràs durant el primer trimestre.
