Aquest lloc utilitza "cookies" pròpies i de tercers per a poder oferir-te un millor servei. En navegar pel nostre web acceptes el seu ús Més informació x

Per què no puc tenir un fill de manera natural?

Girofiv

El primer pas per determinar la causa de l’esterilitat i poder aplicar el tractament òptim és fer un estudi de la parella i dels informes aportats per reunir tota la informació necessària de cada cas.

Tot i això, no existeix cap prova determinant que indiqui la capacitat reproductora de la parella. Només l’edat de la dona és un factor pronòstic demostrat, ja que a més edat menys possibilitats d’aconseguir un embaràs de manera natural.

Cada cas és diferent, però, normalment, si la parella visita per primera vegada GIROFIV, el ginecòleg sol·licitarà un estudi bàsic. Quan siguin necessàries proves més específiques, s’acostuma a demanar un estudi complementari.

Estudi bàsic de l’esterilitat (1a visita)

DONA
HOME
HISTÒRIA CLÍNICA
EXPLORACIÓ I ECOGRAFIA GINECOLÒGICA
ANALÍTICA HORMONAL BASAL

HISTÒRIA CLÍNICA
Anamnesi detallada amb l’objectiu de conèixer l’historial mèdic del pacient, que recull factors com ara:

  • Edat
  • Durada de l’esterilitat
  • Antecedents familiars
  • Malalties o intervencions prèvies
  • Gestacions prèvies
  • Valoració del nombre i el moment de les relacions sexuals

EXPLORACIÓ I ECOGRAFIA GINECOLÒGICA
Serveix per valorar l’anatomia i la funcionalitat de l’aparell reproductor femení. Si es fa a l’inici del cicle ens dóna informació sobre la reserva ovàrica, ja que es poden quantificar el nombre de fol·licles que hi ha en cada ovari.

ANALÍTICA HORMONAL BASAL
Determina certes hormones a la sang per valorar la funcionalitat de l’ovari, com ara FSH, LH, estradiol, progesterona, AMH...

HISTÒRIA CLÍNICA
SEMINOGRAMA / TRE

HISTÒRIA CLÍNICA
Anamnesi detallada amb l’objectiu de conèixer l’historial mèdic del pacient, que recull factors com ara:

  • Edat
  • Durada de l’esterilitat
  • Antecedents familiars
  • Malalties o intervencions prèvies
  • Valoració del nombre i el moment de les relacions sexuals

SEMINOGRAMA / TRE
Es tracta de l’estudi bàsic del semen. Serveix per determinar la seva qualitat i es valora, concretament, el volum, el nombre d’espermatozoides, la mobilitat i la morfologia.

CONSULTA TAULA OMS

Estudi complementari de l'esterilitat (proves específiques)

DONA
HOME
CARIOTIP
HISTEROSALPINGOGRAFIA
LAPAROSCÒPIA
HISTEROSCÒPIA
ESTUDI DE RECEPTIVITAT ENDOMETRIAL (ERA)

CARIOTIP

És l'estudi del nombre i l'estructura dels cromosomes que són presents dins el nucli de les cèl·lules. S'obté a partir d'una extracció de sang.

Cada cèl·lula del cos ha de tenir un total de 46 cromosomes, organitzats en 22 parells de cromosomes autosòmics i un parell de cromosomes sexuals, que són els encarregats de determinar el gènere. Les úniques cèl·lules del cos que contenen la meitat dels cromosomes (23) són els òvuls i els espermatozoides, ja que quan s'ajuntin per formar l'embrió, cal que sumin els 46 cromosomes.

Una alteració en el cariotip d'una pacient augmenta el risc de produir uns gàmetes (òvuls) amb una càrrega genètica anòmala. Per tant, s'incrementa la producció d'embrions amb problemes genètics i es produeixen casos d'esterilitat o avortaments de repetició.

HISTEROSALPINGOGRAFIA

L'objectiu d'aquesta tècnica és valorar la permeabilitat de les trompes de Fal·lopi.
Consisteix en injectar un contrast radioopac a través del coll de l'úter, mentre es fan radiografies seriades per observar com flueix a través de la cavitat uterina, de les trompes fins a la cavitat abdominal.

Aquest estudi permet diagnosticar, per exemple, patologies uterines (malformacions, sinèquies o adherències, tumoracions), patologies tubàriques (obstruccions, estenosis, pòlips, hidrosàlpinx) i adherències peritoneals.

Sempre que les trompes estiguin afectades, el tractament d'elecció serà la Fecundació in Vitro (FIV).

LAPAROSCÒPIA

És una tècnica que permet observar l'interior de la cavitat abdominal mitjançant unes òptiques que s'introdueixen a través de l'abdomen. És una intervenció que necessita anestèsia general i algunes hores d'ingrés, tot i que es tracta d'una exploració de mínima invasió.
Durant la intervenció s'aconsegueix una visió directa de la superfície externa de l'úter, els ovaris, la cavitat pelviana i les trompes de Fal·lopi, que poden ser mobilitzades amb unes pinces especials i permet detectar l'existència d'adherències responsables de la seva fixació. També permet avaluar la seva permeabilitat mitjançant el pas d'un contrast.

El seu ús queda limitat a aquells casos amb factors de risc i en els quals la histerosalpingografia no fos concloent.

En certs casos, també és possible aprofitar l'exploració per tractar i reparar certes patologies observades.

HISTEROSCÒPIA

Aquesta tècnica serveix per valorar la cavitat uterina i l'endometri.
Consisteix en la introducció d'una òptica dins la cavitat uterina a través del coll de l'úter. Així s'obté una visió directa de la mucosa endometrial i permet diagnosticar qualsevol anomalia de les parets de la cavitat uterina, com ara pòlips, miomes, sinèquies...

ESTUDI DE LA RECEPTIVITAT ENDOMETRIAL (ERA)

L'endometri és receptiu quan està preparat perquè tingui lloc la implantació embrionària. Això acostuma a passar en tots els cicles menstruals d'una dona fèrtil al voltant del dia 21 del cicle.
L'estudi ERA consisteix en avaluar, des d'un punt de vista molecular, l'estat de la receptivitat endometrial. Aquesta eina molecular permet diagnosticar l'existència d'un endometri receptiu o no, a través de l'anàlisi de la expressió d'un grup de gens responsables d'aquesta funció. Per això, cal la realització d'una biòpsia endometrial que sol ser ambulatòria i no necessita sedació.

CARIOTIP
FRAGMENTACIÓ DEL DNA ESPERMÀTIC
FISH
ALTRES

CARIOTIP

És l'estudi del nombre i l'estructura dels cromosomes que conté el nucli de les cèl·lules de l'individu. S'obté a partir d'una extracció de sang.

Cada cèl·lula del cos ha de tenir un total de 46 cromosomes, organitzats en 22 parells de cromosomes autosòmics i 1 parell de cromosomes sexuals, que són els encarregats de determinar el sexe. Les úniques cèl·lules del cos que contenen la meitat dels cromosomes (23) són els òvuls i els espermatozoides, ja que quan s'ajuntin per formar l'embrió, cal que sumin els 46 cromosomes.

Una alteració en el cariotip d'un pacient augmenta el risc de produir uns gàmetes (espermatoziodes) amb una càrrega genètica anòmala. Per tant, s'incrementa la producció d'embrions amb problemes genètics i es produeixen casos d'esterilitat o avortaments de repetició.

FRAGMENTACIÓ DEL DNA ESPERMÀTIC

És l'estudi del material genètic dels espermatozoides de l'ejaculació. Es tracta d'un paràmetre independent i complementari als estudis seminals tradicionals com el seminograma.
En certes ocasions, el DNA pot presentar punts de tall o pèrdues de material genètic en les cadenes de DNA de l'espermatozoide. Com més punts de ruptura, pitjor serà el pronòstic reproductiu, ja que els embrions generats amb aquests espermatozoides tindran més probabilitats de tenir una baixa qualitat i/o un baix potencial d'implantació. Aquests danys poden ser reparats en alguns casos per l'òvul, tot i que depèn principalment de la seva qualitat. Així, com més qualitat ovocitària, major capacitat de reparació del dany espermàtic.

Existeixen diferents factors que poden causar fragmentació, i es classifiquen de la manera següent:

  • Factors interns (fragmentació primària)
    La fragmentació està provocada per una maduració incorrecta de l'espermatozoide a l'epidídim, o bé, perquè els mecanismes de control que es troben al testicle presenten un mal funcionament, no són capaços d'eliminar aquests espermatozoides alterats i els deixen passar fins a l'ejaculació. Això podria explicar que es trobi una major incidència de fragmentació del DNA en els homes majors de 45 anys.
  • Factors externs ( fragmentació secundària)
    Existeixen diversos factors que poden induir la ruptura del DNA. Poden ser factors patològics (càncer, processos inflamatoris, varicocele, criptorquídia o estrès) o bé factors externs (contaminació, tabac, certs medicaments, edat avançada o alteracions metabòliques per sobrepès, entre altres). En alguns casos, el dany és permanent, com passa després de fer tractaments de radioteràpia o quimioteràpia. En altres pot ser transitori, com succeeix amb l'existència d'un varicocele testicular, exposició a temperatures elevades (a nivell professional o com a conseqüència d'un episodi de febre alta), processos inflamatoris i/o infecciosos testiculars (orquitis).

L'estudi de la fragmentació estaria indicat en els casos següents:

  • Varicocele
  • Criptorquídia
  • Factor seminal greu
  • Quimioteràpia
  • Diabetis mellitus
  • Esterilitat idiopàtica
  • Avortaments de repetició
  • Fallides repetides de FIV
  • Exposició a tòxics o a temperatures elevades
  • IMC >25
  • Edat >45 anys
  • Fumadors ( >10 c/dia)
  • Alcohol ( > 6 u/setmana)

FISH

La Hibridació In Situ Fluorescent (en anglès, FISH) és una tècnica de citogenètica molecular basada en la hibridació produïda entre les dues cadenes del DNA quan la seva seqüència és complementària.
És un mètode sensible per valorar la correcta dotació cromosòmica d'una cèl·lula.
El FISH en espermatozoides està indicat en aquells pacients que presenten alteracions en el cariotip, alteracions en l'estudi de la meiosi i en casos d'alteracions en el seminograma.
Les anomalies genètiques i cromosòmiques poden ser causa d'esterilitat o infertilitat per l'alteració de la producció d'espermatozoides o per alteració de les vies seminals i, per tant, del transport dels espermatozoides.

Aquesta tècnica però té la característica que només permet fer l'estudi d'un nombre limitat de cromosomes. Normalment, s'acostuma a demanar l'estudi de 5 cromosomes: X, Y, 13, 18 i 21. De manera que pot donar un resultat normal en aquells cromosomes que s'han estudiat, però presentar alguna anomalia cromosòmica en els altres. També està limitada en pacients amb un nombre baix d'espermatozoides, ja que la tècnica no pot donar resultat per falta de material. Per poder-se dur a terme és recomanable que presenti un milió d'espermatozoides/ml, com a mínim.

ALTRES

En el cas que existeixin disfuncions en les relacions sexuals, dolor testicular o sospita de la presència de varicocele, és recomanable la consulta a un andròleg.